Característiques
Es desenvolupa al sud-est dels EEUU, i tot i que no es pot precisar una data exacta d'inici, és a començaments d'aquest segle quan s'inicia una música a Nova Orleans que es pot començar a anomenar Jazz. Va néixer al entrar en contacte amb les músiques pròpiament negres (música africana). Els elements melòdics i harmònics deriven principalment de la tradició musical popular europea, mentre que el ritme i el fraseig es podria considerar que deriven de la música africana.
De la música africana es detecten les següents característiques:
De la música africana es detecten les següents característiques:
- Gran importància del ritme i poliritmies
- L'associació entre la música i la dansa
- Gran importància de la improvització en l'execució musical
- Relació especial amb el tempo, moltes vegades definides com a swing, que consisteix en no recolzar el fraseig en els temps principals del compàs sinó més aviat al seu entorn.
- Tendència a utilitzar síncopes i l'accentuació dels temps febles del compàs.
- La sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals que intenten imitar el so i el color de les veus negres cantades.
Precedents
WORKSONGS
Cançons cantades pels esclaus negre mentre treballaven. La línia melòdica d'aquests cants tenia un caràcter trist i melancòlic, però rítmic, i es cantava independentment del ritme, que es marcava amb les eines de treball, que els hi servien de base i s'acompanyaven d'elles. S'utilitzava com a forma d'estil responsorial (call and response) on un esclau començava i els altres responien coralment amb murmuris, crits o repetint els mateixos versos.
ESPIRITUALS NEGRES I GOSPEL SONGS
Els espirituals són cançons de tema religiós que les comunitats negres cantaven a les esglésies en les seves celebracions litúrgiques. Cantaven els cants religiosos seguint el seu estil habitual amb accentuacions rítmiques, afegint palmes en les celebracions i transformant la melodia. Després es van anar fent versions polifòniques i amb solistes on s'establia un diàleg musical entre predicador i tots els assistents (call and response, com els Worksongs) elevaven el to i el ritme.
Els gospels songs es consideren una evolució dels cants espirituals negres amb una temàtica més optimista i amb un caràcter més alegre i extravertit.
EL BLUES
És una forma musical que surgeix a finals del segle XIX. Són cançons cantades pels negres i deriven principalment de les Worksongs . En aquestes cançons, l'esclau espressava tristesa acceptant el seu destí. El clima del blues és lent, trist, tens i amb una certa dosi d’ironia. Eren peces per ser interpretades al principi com a solista però aviat van acompanyadesr amb l'harmònica, la guitarra o el piano.
Cançons cantades pels esclaus negre mentre treballaven. La línia melòdica d'aquests cants tenia un caràcter trist i melancòlic, però rítmic, i es cantava independentment del ritme, que es marcava amb les eines de treball, que els hi servien de base i s'acompanyaven d'elles. S'utilitzava com a forma d'estil responsorial (call and response) on un esclau començava i els altres responien coralment amb murmuris, crits o repetint els mateixos versos.
ESPIRITUALS NEGRES I GOSPEL SONGS
Els espirituals són cançons de tema religiós que les comunitats negres cantaven a les esglésies en les seves celebracions litúrgiques. Cantaven els cants religiosos seguint el seu estil habitual amb accentuacions rítmiques, afegint palmes en les celebracions i transformant la melodia. Després es van anar fent versions polifòniques i amb solistes on s'establia un diàleg musical entre predicador i tots els assistents (call and response, com els Worksongs) elevaven el to i el ritme.
Els gospels songs es consideren una evolució dels cants espirituals negres amb una temàtica més optimista i amb un caràcter més alegre i extravertit.
EL BLUES
És una forma musical que surgeix a finals del segle XIX. Són cançons cantades pels negres i deriven principalment de les Worksongs . En aquestes cançons, l'esclau espressava tristesa acceptant el seu destí. El clima del blues és lent, trist, tens i amb una certa dosi d’ironia. Eren peces per ser interpretades al principi com a solista però aviat van acompanyadesr amb l'harmònica, la guitarra o el piano.
Inicis
Els negres arriben a les grans ciutats com la de Nova Orleans per a treballar després de la guerra de Secesió (1861-65). Allà també hi porten la seva música com el blues, worksongs o els cants espirituals. Els esclaus que aconseguiexen la llibertat poden tenir instruments comprats en subastes i els aprenen a tocar amb una tècnica pròpia, intentant imitar el que fa el que canta. Organitzen els seus propis grups i els comencen a tocar en els barris baixos de Nova Orleans.